16 de noviembre de 2009

Ké kosas tiene urkullu!


No, no se alarmen. Aún no me ha infectado el virus de la gripe HA (dícese de la gripe que convierte la ortografía en un instrumento de tortura al lector y que contagian los alumnos a cualquier profesor después de leer unos diez trabajos de secundaria). Tampoco he estado quince minutos en el tuenti (¿han probado a escribir aternando mAyÚsCuLaS y MiNúScUlAs para ser más cool? Pues lean lo que sus hijos escriben en el messenger). Pero es que hoy toca hablar de Urkullu y aquello que ellos llaman PNV. Y es que no me digan que no tiene gracia que el parlamento vasco haya aprobado una moción para pedir que la selección española de fútbol juegue en San Mamés, con la lógika desaprobación de Urkullo y sus catxorros. Claro, a los baskos, a los auténtikos, no les gusta el fútbol, por ello no les importa perderse a la mejor selección del mundo actualmente. Pueden ver a Brasil, a Argentina o incluso a la todopoderosa selección de Myanmar o los benjamines del Atlético Calahorra enfrentarse a los veteranos del Lepe Balompié, pero ¡para qué ver a la fascista España!, si sólo son los campeones de Europa.
Pero no canten biktoria, la petición la tienen que hacer los propios equipos de fútbol. Y no me imagino al presidente del Athlétic solicitándolo. Recuerden entonces que en San Mamés no se hacen minutos de silencio por las víctimas de ETA para no ofender a nadie. Como si el silencio ante los asesinos no fuera ya suficientemente ofensivo y vergonzoso. Y kómplize añadiría yo.
Así va el mundo.

16 comentarios:

Laura Robena dijo...

Me parece que comentarios como este, no aportan otra cosa, que no sea la división entre los españoles, y el odio hacia los vascos, y hay que pensar que no todos son iguales. Te recomiendo por el bien de todos que escribas sobre los clavarios de la Virgen del Rosario, y dejes de hacer estos comentarios tan desafortunados.
En la vida hay ser más humildes, y buscar soluciones para conseguir la paz, y no añadir más leña al fuego.
La paz sea con todos nosostros.

www.elcarrermajor.com dijo...

¿Sumarme a la petición del lehendakari socialista es dividir a los españoles?
Esta no es mi Laura... Bueno, sí que lo es, sigue sin saber leer.

Anónimo dijo...

Arturo, ni sabe leer ni escucha la radio. Si lo hiciera habría oído esta mañana a los tertulianos de la SER saludar la normalidad que supondría que la selección juegue en Euskadi, tal y como lo hace en cualquier rincón de España. Y si leyera, aunque sólo fuera el Pais, habría leído cómo Fernado Savater, alguien tan "fascista" y "extremo" como él, reclamaba hace sólo unas semanas que el Pais Vasco reciba el mismo trato jurídico que el resto de autonomías (el artículo era "Claro que sí" y se publico a finales de octubre).
En cambio querer humillarte o descalificar tu post solo porque no le gusta, ¿qué es, srta Rovena?
Parece que a la totalitaria Laura le parece bien que unos pocos nacionalistas impongan sus criterios sobre el resto.

Laura Robena dijo...

A los dos comentarios que me hacéis, os digo que si que se leer, y desde luego no habéis entendido nada de todo lo que he dicho.
Al anónimo de las 11:55, no tiene ni puta idea, porque llamarme a mí totalitaria, es decir la incongruencia más tonta que he leído. Solo he dicho que no se aliente el odio entre los españoles, me cansa ya que si los catalanes nos roban la bandera y la lengua, los vascos son todos unos terroristas según vosotros, los andaluces, porque son socialistas en su mayoría. Entonces quienes quedamos?
Ya lo dije anteriormente, paz para todos y el Plus en el salón.

www.elcarrermajor.com dijo...

No, te equivocas de nuevo. saber leer es algo más que pronunciar en voz alta una serie de letras: es entender lo que se dice. ¿Sabes lo que es una ironía? Cuando hablo de los "baskos auténtikos" estoy criticando que algunos nacionalistas sólo consideren vascos a los abertzales. Curiosamente lo mismo que dijo ayer Rodolfo Ares, como tú bien sabrás, insigne prócer del fascismo español (otra ironía, para que hasta tú lo entiendas).
En cambio, ser sectario (y no sectaria, que no lo eres. Eres sectario) es acusar a TODOS los que no piensan como yo de algo ("vosotros decís que los vascos, catalanes, andaluces..." afirmas tú).

Laura Robena dijo...

Mira eres patético, y las lecciones, las das en tu colegio de Alaquas, y la derecha reaccionaria, a la cual perteneces, no tiene arreglo ni cabida en un mundo de libertad.
PAZ A LOS HOMBRES DE BUENA VOLUNTAD.
Y te diré más, deja las ironías, para le gente que tiene gracia, porque tu tendrás muchas virtudes o cualidades, pero precisamente esa, no la tienes en tu haber.

Ricard dijo...

Dues qüestions només:
- Voler que la selecció espanyola de futbol jugue a Bilbao només obeeix a una voluntat de provocació, d'anar a passejar banderetes i "pacificar las vascongadas". Conforme està el panorama ho trobe absurd.
Ara bé, es tracta d'una opinió, amb més o menys fortuna, però res més. El que no puc aguantar, i és el que m'ha esperonat a deixar el comentari, és la segona qüestió:
- Trobe molt i molt desafortunat el to de befa que es fa de l'euskara començant a escriure per tot arreu "k", ja des del títol. Es pot defensar qualsevol argumentació, però la dignitat de qualsevol -qualsevol- llengua està per damunt d'opinions polítiques.
Salutacions

www.elcarrermajor.com dijo...

El to de befa només obeix a un joc de lletres, com per exemple, van fer els del col·lectiu safranar quan anunciaven el certamen de cantautors amb el titol de "mohatros les valensianes" i "les maedeus". No crec que ningú haja d'ofendre's en una qûestió totalment inòcua. La provocació, Ricard, on està? en que un basc puga vore tranquil·lament a la selecció campiona del món (Itàlia contra la selecció d'Euskadi, per ficar un exemple) però no puga vore a l'actual guanyador de l'Eurocopa perquè la minoria (tal i com està establert l'actual parlament basc) no vol? Pense que és, com diu l'anònim, un símbol de normalitat democràtica que puguen disputar-se partits de la selecció espanyola (si volen, que la denominen selecció estatal, a mi em dóna igual) mentre els nacionalistes es queden a casa, com dia Urkullu a la final de l'Eurocopa, mirant tarnquil·lament "La Nòria" o "ETB" que cadascú veja el que més li agrade, peró que donen l'opció de triar. O no estem en democràcia?
Salutacions, Ricard.

Laura Robena dijo...

Me uno a las manifestaciones de Ricard, y por favor deja a los vascos en paz, que bastante problema tienen entre ellos, y un respeto a los hombres y a su lengua.

Ricard dijo...

Home, no és comparable l'ús humorístic de les Mãedéus d'una ortografia disparatada amb la pràctica de ridiculitzar l'euskara omplint texts en castellà de "k", com si la llengua basca només consistira en un castellà mal escrit. A banda, no serà el teu cas concret, però eixa pràctica sol ser habitual de gent amb molt poc de respecte, en general, i a la diversitat lingüística en particular. Per tant, m'esmussa molt la vista. Només volia deixar constància d'això.
De l'altre argument -que m'interessa menys- només dir que sembla que haguem caigut de l'arbre ací i ara. Que no n'hi ha cap "provocació"? Home, tal com està la realitat basca, sembla tota una ingenuïtat. I això sense entrar en el fons de l'assumpte.
Salutacions

Ricard dijo...

Per cert, un apunt més només: això que dius que un basc pot veure la selecció del seu país contra Itàlia és mentida. Només podrà si s'avenen a jugar un partit de costellada, el dia dels Innocents, i amb el beneplàcit de la Federació Espanyola. Catalunya i el País Basc han demostrat ara i adés que volen seleccions pròpies competint a nivell internacional com qualsevol altra -i com passa amb molts territoris que no són independents-, però l'estat espanyol, antidemocràticament, ha utilitzat tots els mecanismes al seua abast per a negar-ho. I això es pot mesclar de manera barroera amb la violència en el cas basc, quan no té absolutament res a veure, però sí que ja no té excusa en el cas català.
Salutacions novament

www.elcarrermajor.com dijo...

Ara eres tu qui mescla dos qüestions totalment diferents: Un debat seria el de les seleccions nacionals (o autonòmiques, com cadascú veja el got de buit) i un altre és per què un basc no pot vore una etapa de la volta d'Espanya (que per cert ara ix des d'Holanda) i sí una del Tour de França, per què un basc que se senta espanyol té menys drets que un que no ho faça, donat que partir de l'amenaça d'uns quants, la resta s'hi hagen d'amagar. Aixó és com aquell xiquet que dia, el baló és meu i si no jugue jo, no juga ningú. Ai! ara caic que eixe va ser el desafortunadíssim espot de les seleccions catalanes ara fa uns dos anys!.
I un altra cosa, per què les maedeus sí tenen dret a fer befa de la religiositat popular d'una part important de la nostra societat? Suposse que sabràs que la normativitatzció del basc va ser un treball de laboratori, barrejant elements de les varietats dialectals del basc, que fins aleshores, havia estat una llengua fragmentadíssima, rural i sobre tot oral. Eixe producte és el batua que en un primer moment va ser prou rebutjat per tots i que ningú va considerar com a propi, Ja pots riure del seccesionisme de "Lisondo" (això ja no és de la meua collita, ho llegia jo tots els dies a la facultat. A més a més la fixació ortogràfica va ser una asimil·lació de l'ortografía castellana o romànica, amb el alfabet llatí i la utilització de les grafies que, en comparació amb el castellà, resultaven més estranyes (així, de Vaquero tenim Bakero). Tirem-li la culpa, doncs a Koldo Mitxelena (que en castellà signava com Luis Michelena) o a Sabino Arana, no a mi.
De nou salutacions, ja saps que m'encanta discutir amb tu que fas servir bona cosa d'argumentacions, no amb berrits o insults com fa una altra.

Ricard dijo...

Tens raó que hem mesclat diverses argumentacions que hauríem de debatre per separat. De fet, mesclar-les no deixa de ser totalment contraproduent per al debat. La primera qüestió que subjau és la situació de violència que es viu al País Basc i que és perniciosa i vicia el debat en tots els sentits. És evident que tots dos estem d'acord que qualsevol tipus de violència ha de desparéixer i que ETA és una rèmora criminal que coharta les llibertats fonamentals dels ciutadans. I, en aquest sentit, és tan difícil separar el debat polític de la situació en què es produeix. Però hauríem de tendir a aconseguir-ho, perquè d'altra banda significa deixar que els terroristes marquen l'agenda. La qüestió, doncs, és si un fet -en aquest cas la votació del parlament basc- té una anàlisi que es puga deslligar de la realitat en què es produeix. Vejam, és una indignitat que un simple partit de futbol puga provocar violència -però això, dit siga de passada, no és patrimoni del País Basc, sinó al contrari: la violència al futbol és pitjor en altres latituds, com puga ser Madrid. Però obeeixen a raons que, tot i que siguen molt perilloses, no tenen res a veure amb el que estem parlant ara-. Evidentment, per a mi, que la selecció espanyola vulga jugar a Bilbao em sembla perfectament legítim: que lloguen l'estadi i que hi vaja qui vulga. Com si volen jugar a Marsella o Riga.
(continue en un altre text, que açò s'allarga)

Ricard dijo...

Ara bé, en les circumstàncies que es viuen al País Basc, efectivament, la voluntat que la selecció espanyola vulga jugar a Bilbao és una provació dins d'una lògica frontista. Espanya podria haver jugar en trenta anys de democràcia a Bilbao i no ho ha fet. I és precisament ara, amb un pacte nacional espanyol entre PSOE i PP -si Euskadi no és nació, com es justifica aquest pacte?, seria una bona pregunta- quan es planteja la qüestió. Però les preguntes pertinents són: ajuda a la pacificació? No és una manera d'alentar els baixos instints d'uns i altres? Tan important és un partit de futbol com per a posar a prova la fràgil convivència basca? No obeeix, doncs, a un desig de "revenja"?
I ara oblidem-nos l'aberració que suposa ETA. Agafem com a paral·lel Catalunya, per tindre un debat més desapassionat. Hi ha un fet que l'anunci aquell "desafortunat" -per què?- expressava a la perfecció: hi ha el desig dels catalans de tindre seleccions oficials pròpies i hi ha la negativa i el boicot per part del govern espanyol. En aquest sentit, hi ha un actor -Espanya- que és qui impedeix que, efectivament, Catalunya com a tal puga jugar competicions oficials. (L'argument, a propòsit, que només estan reservades per a territoris independents no és vàlid, ja que les "expepcions" són molt i molt nombroses; potser arriben al 10% de membres). I, així doncs, Espanya no és un país innocu com puga ser-ho, per exemple, Holanda. (D'aquesta manera s'explica la quantitat de gent "espanyola" -catalana, basca, gallega, fonamentalment- que no només no desitja que guanye, sinó que a més desitja que perda jugue contra qui jugue).
(continue)

Ricard dijo...

I, finalment -ara sí que acabe, que bona rajola he amollat-, anem a la qüestió lingüística, que ha eixit de gaidó i que no hauria d'haver estat mesclada pel mig. Reconec que, per formació, és un tema en el qual sóc molt sensible. La diversitat lingüística, per a mi, és un patrimoni a preservar i el respecte a la dignitat de qualsevol llengua és un valor molt important. La estandardització de la llengua basca no és més de "laboratori" que la de qualsevol altra. Precisament eixa composició que assenyales entre diferents trets de cada dialecte per a formar la llengua unida (batua signfica això) és un dels processos d'estandardització. I potser siga, de fet, un dels mètodes més respectuosos. Es podria haver optat per estandarditzar només la parla del centre capital o més important i bandejar la resta de varietats com a "dialectals" -casos del francés, italià o portugués, per dir-ne només un parell-. D'altra banda, el basc havia arribat al segle XX amb una tradició escrita menys important que la d'altres llengües amb més parlants de l'entorn. Però això no significa que fóra nul·la, ni molt menys. Hi ha els textos del segle XVI i XVII, amb el "Gero" (Després) de Bernard Etxepare com a referent, que suposen un bagatge més important que, per exemple, el del finlandés -llengua del sistema educatiu més potent del món, per exemple-. És a dir, cap llengua no és superior a cap altra.
Pel que dius que es va triar les opicions que més "estranyes" podien semblar a un castellà, senzillament, no és cert. Es va optar, de fet, per un mètode fonemàtic, en que cada lletra representava només un so, i que és el que els lingüistes castellans sempre han defés, de fet, davant d'un model més etimologicista. Però la quantitat de llengües que han optat més aquest model és immensa, i no les fa menys dignes de respecte.
Finalment, donades les circumstàncies de marginació que patia el basc quan es va propugnar el batua, dir que va ser rebutjat per tots i que ningú no va considerar com a propi no és cert. De fet, és exactament al contrari: és impressionant la manera en com s'ha desenvolupat. A més a més, que un estàndar no siga siga considerat com a propi és una caractarística més aviat positiva, ja que, per definició, es tracta d'un punt de trobada entre diferents varietats.
Espere haver-me explicat una miqueta per entendre el perquè em sembla molt desafortunat eixe to de befa que sembla una ridiculització del basc.
I, vaja, només dir ja per acabar -ara sí; per fi, hehe- que és un plaer debatre amb tu.
Salutacions.

quatregotes dijo...

Por primera vez, un lehendakari va a participar el 6 de diciembre en el homenaje a la Constitución, ¿también es una provocación?