28 de julio de 2007

Pegant-li voltes a la «Educació per a la ciutadania»

(Publicat al diari La Opinió de Torrent, nº 116)

(Nota: Per un error d'impremta, a l'edició impresa del diari ha aparegut l'article signat per un altre col·laborador)

Una de les finalitats de l'Educació Secundària Obligatòria és l'anomenada “propedèutica”. Perdó per la paraula. Este terme faria referència al conjunt de coneixements que un xiquet ha de saber abans d'enfrontar-se a la vida real. Per tant, totes les matèries i disciplines que s'impartixen en esta etapa estan encaminades a dotar els nostres xavals de les ferramentes necessàries per a poder afrontar qualsevol repte futur. Podríem debatre durant diverses hores si este objectiu l'han aconseguit aquells que a hores d'ara tenen el graduat escolar, però no és el cas. Del que podem estar segurs és que Zapatero no ho creu així, perquè d'una altra manera no s'hauria tret de la mànega l'assignatura que s'ha donat a dir “Educació per a la ciutadania”.

Dels continguts que s'han avançat sobre la mateixa no tenim molt que objectar: drets humans, democràcia, respecte… Segurament la majoria de nosaltres estem d'acord en què són valors desitjables en els nostres pàrvuls, en major o menor mesura. Sí, en canvi, podem fer-ho sobre la verdadera utilitat d'esta assignatura.

En primer lloc, perquè se solapa amb altres matèries i hores lectives específiques per al mateix fi que ja existixen en el currículum de Secundària, com són l'Ètica, les Habilitats Socials, la tutoria o la pròpia i injuriada Religió (o si és el cas, l'alternativa). Dedicar més hores a treballar els mateixos temes (respecte, democràcia, ecologia, llibertat…) no farà sinó que els més jóvens els acaben institucionalitzant i passen olímpicament d'ells.

En segon lloc, perquè les programacions de totes i cada una de les assignatures, seguint l'objectiu general de la E.S.O., ja contemplen l'educació en valors com la salut, ecologia, democràcia - a açò se l'anomena eixos transversals- encara que per a això calga ficar-los amb calçador en les classes (ja em diran com compaginar l'educació per al consum amb les oracions subordinades condicionals).

I en tercer lloc perquè té gràcia, molta gràcia, que el mateix partit que va acabar amb l'ensenyament de les Humanitats (se'n recorden: llatí, grec, història d'Espanya, Filosofia…?) pretenga ara vendre'ns l'Educació per a la ciutadania com la panacea davant del problema dels nostres jóvens. I crec que este és el verdader cavall de batalla en esta qüestió. Perquè en els actuals plans d'estudi de la E.S.O. hi ha, per exemple, zero hores dedicades a la filosofia, que és una de les matèries que ens ajudaria a aconseguir aquella finalitat “propedèutica” de la que parlava a l'inici, per quant ens ajudava a aprendre a pensar per nosaltres mateixos. I ací està l'error, el cras error del govern de Zapatero. No interessa que els jóvens siguen crítics amb res, ni que es puguen plantejar gens diferent de la resta. Un dels perills de la democràcia és pensar que tot és lícit, que cal respectar-ho tot, que tot és vàlid. I així anem homogeneïtzant els nostres jóvens. Així els anem simplificant. Així ho pretén l'Educació per a la ciutadania. Una única societat, un únic pensament. Com dia un diu savi torrentí, referint-se a la joventut actual: Mai tanta informalitat ha sigut tan uniforme.

Estem caminant a un pla d'estudis que limitarà l'ensenyament d'eixos coneixements necessaris perquè un xaval accedisca a la societat al respecte, sense dedicar-li el temps necessari a estudiar com hem arribat a ser el que som, quins mecanismes regixen la nostra naturalesa i quins reptes ens planteja el futur. Serem una societat del respecte. Sí. Però una societat inútil i nècia.

El respecte no és una màxima de l'educació. És una conseqüència d'ella. Ensenyar respecte com un valor en si, és com dir-li a un malalt que ha d'estar sa, però no donar-li cap tractament per a curar-lo. I se suposa que volem curar el malalt. O no?

No hay comentarios: